COM VEIG JO EL CICLISME

Sacrifici, força de voluntad, constància, superació, sufriment...
Aparentment sembla que no pugui ser, que la suma d'aquests adjectius ens puguin produïr plaer, satisfecció, felicitat. Però l'equació fonamental és aquesta, com més alta és la meta o el repte que ens proposem més gran és la satisfecció d'aconseguir-ho.
L'avantatge d'aquest esport, més aviat individual, és que cadascú és lliure de posar-se les seves metes i així en el conjunt del grup, tots estem contents. Els més forts es posen metes més difícils, els més normals en metes més assequibles, si tens una lesió intentes tornar a trobar el cop de pedal i així mil exem pedalant l'un al coples.
i després... el millor de tot és el lligam que existeix entre els companys de fatigues. Es converteix en una unió per tota la vida.
Una vegada un gran amic i persona em va dedicar unes paraules, que +- deien: la nostre amistat s'ha consolidat pedalant l'un al costa de l'altre. Quanta raó tenia, al cap dels anys tornem a estar junts pedalant, al igual que quant teniem 15 anys.
Què gran és el ciclisme i què grans són les persones que formen el cyclesport team.

Isaac Gil